L'EDAT MITJANA
L'ARS NOVA
Al final del segle XIII, la societat francesa està inconforme amb el que s'havia fet culturalment fins el moment i per això sorgeix el moviment anomenat Ars Nova que ve guiat per un tractat escrit cap el 1322.
A partir del segle XIV creix la varietat de recursos musicals i es compon més música profana. La música profana, s'impregna d'elements populars i s'allunya de la música religiosa. S'inicia la notació proporcional que indica el ritme amb precisió .
Es vol donar més independència al ritme i la melodia de cada una de les veus de la polifonia i trencar amb la rigidesa dels modes religiosos.
Entre els compositors d'aquest periòde, destaca Guillaume de Machaut (1300-1377). La seva música es caracteritza per la suavitat dels intervals consonants entre les veus. La missa de Machaut resumeix molts dels elements de l'Ars Nova:
a) Llibertat del ritme
b) Independència a la melodia i el ritme de cada una de les veus.
c) Canvi dels modes eclesiàstics a les escales major i menor .
d) Utilització del silenci com a element musical que dona lloc a l'hoquetus, una manera de cantar en què les diferents veus s'alternen rapidament.
Al final del segle XIV i principi del XV els nobles europeus disposen de capelles musicals i es disputen entre ells els millors compositors i intèrprets que farà que viatgin per tot Europa i difonguin la polifonia.